Català | Español
Psicologia Mitjavila

Blog

Publicació a “La Vanguardia”

“El truco con el que lograrás vencer la pereza de ir al gimnasio. Una terapia que usa estrategias del ‘mindfulness’”

Llegeix-lo a : La Vanguardia

Entrevista a Onda Cero

“LES MATINADES D´ONDA CERO CATALUNYA. Avui a Nits de Ràdio repassem l’actualitat del panorama televisiu amb Robert Calvo, entrevistem la psicòloga Cristina Michavila per explicar-nos com motivar-nos en aquesta arrencada de curs, sabrem com serà el nou espectacle que prepara el teatre El Molino amb David Belzunce i aprendrem a lligar amb Álvaro Tejedor; expert en seducció.”

https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/nits-radio/nits-de-radio-0300h-02092016_2016090257c913800cf28cf698b7d9af.html

Fusió versus defusió

“El dubte no és un estat mental agradable, però la certesa és absurda" Voltaire

La teràpia d’acceptació i compromís (ACT) sosté que hi ha oportunitats per a actuar amb propòsit i sentit, fins i tot enmig del dolor i patiment intensos. L’objectiu d’ACT no és simplement eliminar el patiment, sinó trobar una manera d’utilitzar el dolor propi per a créixer i trobar-li sentit.

Quan estem en un estat de fusió cognitiva, ens quedem atrapats amb els nostres pensaments. És gairebé com si no poguéssim separar-nos d’ells i estiguéssim tan enganxats a ells que ni tan sols podem ser-ne conscients. En un estat de fusió cognitiva, el pensament domina completament el nostre comportament; pensem o creiem que alguna cosa és d’una determinada manera i actuem com si fos així.

Quan estem fusionats amb els nostres pensaments, actituds o creences, perdem contacte amb el present i estem tan perduts en el món del llenguatge i els pensaments que ens passen per la ment que ens oblidem de centrar-nos en allò que està succeint al nostre voltant en aquell moment. ACT suggereix que el mindfulness actua com un transportador del món del llenguatge i els pensaments al món present.

La defusió implica aprendre a fer un pas enrere i separar-se o desprendre dels nostres pensaments i records” (Harris , 2009, pàg .178) . Quan triem conscientment separar-nos del nostre sistema cognitiu intern, estem practicant mindfulness. Quan estem separats dels nostres processos cognitius, comencem a veure’ls com el que són: paraules i imatges. En aquest estat de defusió ens permetem a nosaltres mateixos observar amb atenció els nostres processos interns sense estar controlats per ells. Els notem, escollim no jutjar-los, els acceptem i ens permetem sentir-los en benefici de la nostra salut física i mental.

Com notes les teves emocions quan estàs en un estat de fusió versus quan estàs en un estat de defusió? Quina manera de sentir és més beneficiosa per a tu? La propera vegada que notis que t’estàs enredant amb el teu drama intern de pensaments i emocions, identifica que és això el que t’està passant. Simplement tracta d’adonar-te del que t’està succeint en aquest moment. Com et sents observan-te d’aquesta manera?

Què és ACT?

“Serem curats del patiment només quan siguem capaços d'experimentar-lo plenament." Marcel Proust

La teràpia d’acceptació i compromís (ACT) és una teràpia basada en la teoria dels marcs relacionals dins l’enfoc cognitiu-conductual de tercera generació que utilitza el mindfullness i les intervencions basades en l’acceptació que permetin al pacient la participació activa en la seva vida amb una gran flexibilitat psicològica, claredat de valors i acció efectiva.

En el marc d’ACT, el patiment psicològic tendeix a ser el resultat de les interaccions desadaptatives entre el llenguatge humà i els pensaments, els intents d’exercir el control, el vincle al jo conceptualitzat, la desconnecció del moment present i la reticència d’actuar en funció dels valors propis.

ACT se centra en fer-nos conscients de la nostra fusió amb els nostres pensaments, fent-nos experimentar el moment present i participar en els patrons d’acció eficaços per avançar cap als objectius basats en els valors. La idea és que la vida pot ser dolorosa, i els intents de reduir el dolor a través del control i l’evitació només donen lloc a un patiment més superficial, però a l’hora, més lluny dels nostres objectius a llarg termini. La tasca final dels principis bàsics d’ACT és la que la persona accepti tots els estats emocionals que el seu cos necessita sentir per tal d’integrar totes les vivències necessàries per arribar a construir una vida rica i amb sentit.