Trastorns d’ansietat

Tothom experimenta sensació d’ansietat en algun moment de la seva vida. De fet, l’ansietat és una de les emocions més útils que existeixen, ja que ens ha ajudat a sobreviure des dels inicis de l’evolució humana. No obstant això, quan aquesta sensació comença a interferir en la quotidianitat d’una persona i en comptes d’ajudar-la a aconseguir els seus objectius, l’allunya d’ells, cal que la persona reprengui el control de la seva vida reduint els efectes que té l’ansietat en el seu dia a dia. La majoria de problemes relacionats amb l’ansietat poden ser tractats efectivament amb un tractament psicològic adequat.


Fòbies

Les fòbies són pors a objectes o situacions específiques (la por a les aranyes, a les serps, a les altures, a volar, a les injeccions o a la sang). Les fòbies són molt comuns; la majoria de les persones poden pensar en almenys una cosa que els hi fa por o que prefereixen evitar. Com en la majoria dels problemes relacionats amb l’ansietat, per a què una por pugui ser classificada com a fòbia, cal que interfereixi significativament en la vida de la persona o que li causi un malestar agut.


Atacs de pànic/ Trastorn d’angoixa

Els atacs d’angoixa són episodis extremadament desagradables, en els que una persona pot experimentar una sèrie de sensacions físiques intenses, com per exemple, palpitacions cardíaques, suor freda, tremolors, dificultats per a respirar, dolor o opressió al pit, nàusees, sensació de mareig, sensació d’irrealitat o despersonalització, etc. Aquests símptomes, que poden començar de manera sobtada, solen escalar fins a la seva màxima intensitat en qüestió de pocs minuts i sovint provoquen que les persones que els pateixen pensin que estan tenint un atac de cor, perdent el control o que s’estan a punt de desmaiar. Les persones que tenen atacs d’angoixa de manera recurrent i inesperada pateixen un trastorn d’angoixa. Quan els atacs de pànic no succeeixen de manera inesperada sinó en situacions específiques, serà important per al terapeuta determinar si es tracta d’un trastorn d’angoixa o si en realitat la causa és una fòbia específica.


Agorafòbia/Claustrofòbia

Els atacs de pànic són tan desagradables que moltes vegades, les persones comencen a evitar situacions en les quals han tingut atacs de pànic. Per exemple, utilitzar el transport púbic o sortir de casa poden ser situacions desencadenants d’un atac de pànic, fins al punt que la persona que se sent ansiosa quan ha d’afrontar una d’aquestes situacions quotidianes acaba evitant-la (de vegades, fins i tot encara que vagin acompanyats d’un amic o familiar). Moltes persones també eviten sortir de casa o experimentar situacions determinades per altres motius com per exemple, sentir una timidesa extrema o ansietat social. Les persones que pateixen claustrofòbia també se senten molt ansioses en llocs tancats, fins i tot fins al punt que si s’hi exposen, pateixen un atac de pànic.


Ansietat social

Les persones que pateixen ansietat social es preocupen molt per les situacions socials, en particular per si faran alguna cosa que els avergonyirà en una d’aquestes situacions i els altres els jutjaran de manera crítica i, per tant, tendeixen a evitar un gran ventall de situacions socials, com per exemple, parlar en públic.


Trastorn Obsessiu-Compulsiu (TOC)

El trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) es defineix com un patró de pensaments obsessius i accions compulsives repetitives. Les obsessions poden ser imatges o pensaments recurrents que ocupen molt de temps i energia i solen causar malestar en la persona que les pateix. El contingut de les obsessions varia molt depenent de la persona, des de preocupació de ser contaminats fins a por de causar dany a un mateix o a altres. Les compulsions són actes repetitius, pensaments o rituals, que solen sorgir com a resposta als pensaments obsessius, i que, per tant, tendeixen a variar depenent de la persona. Per exemple, rentar-se les mans, pregar, comprovar coses o evitar a persones per tal de prevenir que succeeixi una desgràcia, etc. Les persones amb TOC tendeixen a ser gentils i responsables, i els pensaments que tenen (sobretot si són de contingut violent o espantós o no tenen sentit) els poden causar sentir-se deprimits i/o angoixats.


Trastorn d’Estrès Post Traumàtic (TEPT)

El trastorn d’estrès post traumàtic o TEPT pot succeir en algú que ha patit o sigut testimoni d’un esdeveniment relatiu a un dany real o potencial d’ell mateix o d’altres persones. Aquests traumes poden incloure desastres naturals, contextos de conflictes bèl•lics, traumes mèdics, terrorisme, accidents greus, atracaments, violacions, etc. Les persones que pateixen TEPT solen reviure l’experiència en malsons i flashbacks; tenen dificultats en agafar o mantenir el son i poden sentir-se distanciats emocionalment fins al punt de què aquests símptomes interfereixin significativament amb les seves vides. El TEPT pot causar que la persona es deprimeixi, consumeixi drogues (cocaïna, heroïna, alcohol, psicofàrmacs, etc), pot interferir en la seva concentració, memòria, salut i funcionament social i laboral.


Hipocondria

La majoria de les persones hem estat preocupats per la nostra salut en algun moment de les nostres vides. Les persones amb hipocondria pensen que podrien tenir una malaltia física seriosa com un càncer que no ha estat diagnosticat o altres malalties que han estat mal diagnosticades i confoses amb altres de més lleus. Com a resultat d’aquesta preocupació, poden dedicar molt de temps analitzant els símptomes que presenten, fent-se proves, revisions, analítiques, i evitant situacions que els augmentin l’ansietat.


Trastorn d’Ansietat Generalitzada (TAG)

Les persones que pateixen ansietat generalitzada dediquen molt de temps preocupant-se sobre una sèrie de coses, des de temes relacionats amb la feina o la família fins a problemes de caràcter més universal com la fam al món, catàstrofes naturals, etc. El problema que tenen aquestes persones és que les seves preocupacions els prenen molt de temps i els fan viure en un estat d’angoixa permanent, fins al punt que les preocupacions tenen el poder d’interferir en la vida d’aquestes persones. La gent que és propensa a aquest tipus de preocupacions poden també tenir certes creences sobre la preocupació en si, com per exemple, que és útil anticipar-se als fets i planificar coses a fer en cas de què certes coses arribin a succeir.


Insomni

L’insomni és la incapacitat d’adormir-se o mantenir-se adormit durant el nombre d’hores necessàries que el cos i la ment necessiten per descansar i estar actiu l’endemà. Hi ha dos tipus d’insomni, el primari i el secundari. L’insomni primari és aquella en què la causa directa de la inhabilitat per adormir-se o mantenir el son; aquesta no està directament associada a cap altra malaltia, trastorn o problema. L’insomni secundari, en canvi, és aquella en què la causa de tenir problemes per dormir és un altre motiu (asma, artritis, depressió, càncer, dolor, consum d’alcohol, etc). Si aquesta inhabilitat dura molt de temps és necessari tractar-la, ja que de no fer-ho podem desenvolupar altres malestars com la irritabilitat, desatenció, depressió, etc.


Addiccions a substàncies i ludopatia

Les persones amb addiccions no tenen control de què fan quan estan sota els efectes de la substància tòxica o quan senten la síndrome d’abstinència. L’addicció no només pot ser a una substància tòxica com l’heroïna, l’alcohol o els fàrmacs sinó a altres coses com el joc o les compres compulsives.
La diferència entre una addicció i un hàbit és que en l’addicció existeix un component psicològic i físic que fa que la persona no sigui capaç de controlar els aspectes de la seva addicció sense ajuda perquè hi ha funcions físiques i mentals afectades. En l’hàbit, en canvi, la persona decideix lliurement el que vol fer.


Deixar de fumar

Quan s’és fumador des de l’adolescència o es fuma un paquet al dia, deixar de fumar pot ser tot un repte, però com més s’aprèn sobre les opcions que estan a disposició més fàcil serà aquest procés. Amb un pla adequat i personalitzat que s’ajusti a les necessitats de cadascú, es pot combatre l’addicció, gestionant la síndrome d’abstinència i passant a formar part d’una dels milers de persones que han deixat l’hàbit de fumar per tal de gaudir d’una vida més sana, llarga i plena.