Trastorn de la conducta

El trastorn de la conducta o trastorn negativista desafiant és una alteració del comportament, que es caracteritza per un comportament inadequat en el qual l’infant no respecta els drets dels altres nens ni les normes socials pròpies de la seva edat. Sovint mostra un comportament transgressor, agressiu i hostil. És important tenir en compte que els trastorns de conducta no són una entitat clínica constituïda, sinó que manifesten una dificultat de maduració emocional i un patiment psíquic específic. Algunes de les característiques comunes del trastorn oposicionista desafiant són enuig persistent, rebequeries freqüents i falta de respecte per l’autoritat (pares, mestres, etc).
Per tal de diagnosticar un trastorn de la conducta els símptomes s’han d’haver perpetuat per més de sis mesos i han d’estar considerats inapropiats per a un infant d’aquesta l’edat.


El nen o nena han de mostrar entre quatre i vuit dels següents símptomes:

  1. Rebutja activament complir normes, consens o acords establerts
  2. Porta a terme accions per a molestar els altres
  3. Es mostra enfadat o ressentit amb els altres
  4. Es baralla amb els altres constantment
  5. Culpa els altres dels seus errors
  6. Sovint perd els nervis
  7. Es mostra rancorós o busca venjança
  8. Es molesta amb facilitat i està irritable


Per tal de què el diagnòstic de trastorn negativista desafiant es pugui portar a terme es requereix que aquest patró de conducta causi un malestar considerable amb la resta de membres de la família i a l’entorn escolar (prevé al nen de fer amics i el posa en situacions perilloses).

Aquest trastorn té una alta commorbilitat amb altres trastorns com el TDAH, la depressió, l’ansietat i el consum de tòxics a l’adolescència si no es tracta a una edat temprana.

La manera més eficaç de tractar aquest trastorn és la teràpia cognitiu-conductual, ja que prevé que els comportaments problemàtics es reforcin involuntàriament per les persones del seu entorn.

Els estudis mostren que l’ús del reforç positiu i el premi pels bons comportaments són dos elements clau en les intervencions efectives. Si la majoria d’interaccions amb el nen se centren a corregir els comportaments negatius, es crea un cicle d’interaccions negatives, en el qual el nen espera atenció després d’haver actuat inadequadament. Per contra, el reforç positiu i el premi no només ajuden a construir una autoestima positiva sinó que serveix per a enfortir els vincles afectius parentals. Per tal de què el reforç positiu sigui efectiu ha de succeir immediatament després de l’acció de l’infant que volem que es repeteixi. El tipus de reforç adequat per a cada nen s’acorda a consulta amb el terapeuta, el nen i els seus cuidadors.