Trastorn de l’espectre autista

L’autisme és un trastorn neurològic del desenvolupament caracteritzat per unes alteracions importants en les àrees de la socialització, la comunicació i el comportament. Els criteris diagnòstics de l’autisme requereixen que els símptomes siguin aparents abans que l’infant tingui tres anys. Els símptomes que presenten els infants amb diagnòstic de TEA poden variar en gravetat en funció de la disfuncionalitat que comportin i en relació a la seva edat. Pel que fa a l’àrea de la socialització, poden presentar una reducció de conductes verbals aptes per a la comunicació efectiva, inadequació en la manera de relacionar-se amb altres infants de la seva edat, baix interès a compartir interessos o manca de reciprocitat social i absència de comprensió dels estats mentals dels altres nens. En l’àmbit de la comunicació, destaca el retard en l’ús i comprensió del llenguatge, així com ús estereotipat i pertorbat de la conversa. Finalment, el comportament d’aquests infants sol ser idiosincràtic, ja que solen mostrar interessos restringits, manierismes motors repetitius i rigidesa mental a les rutines que tenen establertes. L’autisme és, de fet, una alteració neurològica a l’hora de processar informació, ja que la funció de les neurones i les seves sinapsis està alterada (el motiu d’aquesta alteració és encara desconegut, però se sap que no existeix una causa única sinó que es tracta d’una causa multifactorial). Dins dels trastorns de l’espectre autista (TEA) es distingeixen tres subgrups de trastorns: l’autisme clàssic (explicat anteriorment), la síndrome d’Àsperger (es coneix com una forma lleu d’autisme en què la persona no pateix endarreriment lingüístic ni cognitiu) i el trastorn generalitzat del desenvolupament, que es diagnostica quan el clínic considera que les característiques del trastorn són de tipus autista però l’infant no compleix criteris diagnòstics per cap dels dos anteriors trastorns.