TDAH

Es diagnostica quan el nen presenta alteracions conductuals degut a la hiperactivitat, la falta d’atenció sostinguda i la impulsivitat. Aquestes alternacions generen malestar en dues àrees principals:

  1. L’emocional: causa irritabilitat, baixa autoestima, dificultats de relació amb els companys de classe, professors i familiars, etc.
  2. L’escolar: causa dificultats en l’aprenentatge, baix rendiment acadèmic, fracàs escolar, desmotivació amb els estudis, sensació d’ineficàcia, etc.

Aquests símptomes comencen a notar-se a la infància -entre l’edat de sis i dotze anys- i és necessari que siguin observats durant almenys sis mesos per tal de realitzar el diagnòstic. Malgrat ser el trastorn més estudiat i més diagnosticant entre joves i adolescents del nostre país (6-7% del total de la població infantil) la causa d’aquest trastorn és desconeguda. Com que es tracta d’un trastorn de neurodesenvolupament, la majoria dels símptomes milloren amb els anys, però en un 30-50% dels casos la simptomatologia perdura en l’edat adulta. El problema, però, és que normalment, quan el trastorn no s’ha diagnosticat i tractat des de la infància, els símptomes es compliquen i la persona pot arribar a desenvolupar un trastorn d’ansietat o de l’estat d’ànim a causa dels problemes i les complicacions que el trastorn li ha causat al llarg dels anys.

La gestió dels símptomes inclou entre altres aspectes canvis en l’estil de vida de la persona, medicació (no sempre és necessària i/o útil) i psicoteràpia o un tractament psicoeducatiu com les reeducacions psicopedagògiques.