Alteracions en l’estat d’ànim: depressió, tristesa, falta d’interès en les activitats quotidianes

La majoria de les persones han experimentat emocions de profunda tristesa en algun moment de la seva vida. Tanmateix, si aquest estat emocional dura més de dues setmanes o comença a interferir significativament amb el cicle de son, concentració, energia, gana, relacions o capacitat de treball, és aconsellable aprendre eines per tal de gestionar aquestes emocions i no deixar que el problema es converteixi en invalidant i porti conseqüències devastadores a llarg termini.


Depressió

La depressió major és un trastorn mental caracteritzat per un estat d’ànim persistentment baix acompanyat d’una baixa autoestima i una pèrdua d’interès en les activitats plaenteres. Les persones que pateixen depressió solen sentir una aversió cap a les activitats quotidianes, ja que tenen sentiments profundament desoladors que les envaeixen. Alguns d’aquests sentiments poden ser: la tristesa, l’ansietat, la buidor, la desesperança, la preocupació, la inutilitat, la culpabilitat, la irritació, el dol o l’abatiment. Aquest trastorn és un dels més inhabilitants, ja que afecta tant a qui ho pateix com a totes les persones del seu entorn (parella, família, amics, companys de feina, etc). Algunes de les àrees de la vida de la persona que es veuen més afectades són els hàbits de son i alimentaris, les relacions socials, les relacions familiars i laborals i les relacions de parella. A més, sovint tenen problemes de concentració o prenent decisions i algunes fins i tot s’han plantejat el suïcidi. Les causes de la depressió varien en funció de la persona que la pateix però algunes de les més comunes són: esdeveniments traumàtics (com pèrdues), atur, diagnòstic de malalties físiques, problemes financers, problemes de relació a la feina, a la família o amb l’entorn social, entre altres.

El tractament més freqüent i eficaç per a persones amb depressió major és la psicoteràpia (combinada amb psicofàrmacs en alguns casos).


Distímia

La distímia és un trastorn de l’estat d’ànim que recull les mateixes característiques que la depressió major. La diferència, però, és que la simptomatologia del trastorn distímic és menys severa (més lleu) i tendeix a tenir un caràcter crònic.


Trastorn bipolar

El trastorn bipolar és un trastorn mental de l’estat d’ànim que causa que les persones que el pateixen experimentin episodis d’estat d’ànim excessivament elevat (coneguts com a eufòries o manies) alternats amb episodis de depressió. La mania pot ser experimentada amb diferents nivells de severitat. Els nivells més lleus de mania es coneixen com a estats d’hipomania, en els quals la persona se sent enèrgica, excitada i excessivament productiva. Si aquests episodis de mania són més severs, la persona pot actuar de manera impulsiva, prenent decisions perjudicials a causa d’idees o creences poc realistes sobre el futur (per exemple vendre’s el cotxe per un preu excessivament baix, fer compres desmesurades, consumir substàncies tòxiques, posar la seva en risc per no haver mesurat bé els riscos de les activitats que fan, etc). A més, mentre estan vivint un episodi maníac no senten la necessitat de descansar el temps que el cos necessita (poden passar moltes hores seguides sense dormir o dormir molt poques hores durant un període de temps) i en els nivells més severs poden també experimentar creences distorsionades (deliris) sobre el món i entrar en estats psicòtics. Els estats maníacs solen durar uns mesos.

Les persones que pateixen un trastorn bipolar però, també experimenten episodis depressius en els quals solen tenir una simptomatologia molt semblant a la del trastorn depressiu major, tret d’algunes diferències (per exemple, alguns dels pacients bipolars descriuen la malenconia com la característica principal de les seves depressions).
També hi ha persones amb trastorn bipolar, però, que experimenten estats mixtos en els quals es barregen característiques de la mania i de la depressió dins del mateix episodi. Aquests estats poden durar entre pocs i molts mesos. En el cas que la persona pateixi cicles de durada més curta (setmanes) es tractarà d’un tipus de trastorn bipolar conegut com a ciclotimia, en la qual els símptomes també solen ser més lleus.


Inseguretat i baixa autoestima

Tots tenim una imatge mental de qui som, com som, en què som bons i quines són les nostres debilitats. El terme autoestima s’utilitza per a referir-nos a aquesta imatge, que anem desenvolupant amb els anys, sobretot amb la primera infància. La visió que tenim de nosaltres mateixos sovint ens sembla un reflex de la realitat però, de fet, és només una opinió. Les interaccions que tenim amb les altres persones del nostre entorn també contribueixen en la nostra autoestima en la mesura en com ens sentim estimats, valorats i acceptats, com ens estimem, valorem i acceptem a nosaltres mateixos i com pensem que mereixem que ho facin els altres. Les persones amb una autoestima sana són capaces de sentir-se bé amb elles mateixes, apreciar el seu valor i sentir-se orgulloses de les seves habilitats i mèrits. Les persones amb baixa autoestima tenen la sensació de no caure bé i tenen por de no ser acceptats o de no fer res bé. Aquesta idea es basa en les experiències que hem viscut i els missatges que aquestes experiències ens han donat del tipus de persona que som. Si les teves experiències han estat negatives, probablement la visió que tens de tu mateix també és negativa.


Pèrdues

Perdre un ésser estimat és una de les experiències més doloroses per les que hem de passar les persones al llarg de la vida. Quan ens passa, podem experimentar tot tipus d’emocions i podem pensar que el dolor i tristesa que sentim no desapareixeran mai. Aquestes reaccions són normals en una pèrdua important però en qüestió d’emocions, no hi ha maneres correctes ni incorrectes de viure un dol sinó maneres sanes de gestionar el dolor per tal de què aquest ens transformi i siguem capaços de continuar endavant.